LLARGMETRATGES
L’any 2075, una nena de deu anys que es diu Iris és testimoni de com un nen misteriós amb un vestit d’arc iris cau del cel. El seu nom és Arco, i ve d’un futur idíl·lic i llunyà en què és possible viatjar en el temps. Iris l’acull i farà el que calgui per ajudar-lo a tornar al seu temps. Joia de l’animació tot just arribada del Festival d’Annecy, on va obtenir els premis a Millor Pel·lícula i Millor Banda Sonora.
L’Arnold és un ratolí de mitjana edat atrapat en una crisi existencial. El seu matrimoni s’ensorra, la seva vida li sembla absurda i comença a sospitar que tot al seu voltant és una gran farsa. Quan el seu millor amic mor en circumstàncies sospitoses, l’Arnold es convenç que hi ha quelcom que no encaixa. El que comença com una paranoia quotidiana es converteix en una fugida desesperada cap a alguna cosa que s’assembli, almenys una mica, a la llibertat.
Fins als dos anys i mig, Amélie es descriu a si mateixa com un tub digestiu, inert i vegetatiu. Aleshores arriba l’esdeveniment seminal que la submergeix en el món de la infància. Durant els sis mesos següents, descobreix el llenguatge, als seus pares, als seus germans i germanes, el paradís del seu jardí, les seues passions (el Japó i l’aigua), les seues aversions (la carpa), les estacions i el temps. Tot allò que, a partir dels tres anys, constitueix per sempre la persona humana.
Maya i el seu pare, el cineasta Michel Gondry, viuen a països diferents, però han creat una forma única de mantenir-se connectats. Cada nit, ell li demana: «Maya, dóna’m un títol». A partir d’aquesta frase, Gondry deixa anar la seva imaginació i crea una breu animació protagonitzada per la seva filla, construint un univers poètic, divertit i ple de tendresa. Aquest ritual quotidià es converteix en un pont emocional entre tots dos, una celebració del vincle familiar i de la creativitat compartida. El resultat és un viatge visual que farà somiar els més petits i somriure als adults, tot recordant-nos que l’art també pot néixer de l’amor.
Olivia, el seu germà xicotet Tim i la seua mare Ingrid són expulsats de casa i han de començar de zero en un altre barri. Mentre Ingrid fa malabars per a resoldre la situació, Olivia s’inventa una fantasia protectora per al seu germà i per a ella: tot el que viuen no és real, estan rodant una pel·lícula.